Trobem que en aquest llibre hi ha dos tipus de bruixes, les bones (la del nord i el sud) i les dolentes (la de l’est i l’oest).
• La Bruixa del Nord, com ja he dit és una bruixa bona, és la primera amb la que es topa la Dorothy, que li diu que per tornar a Kansas haurà de seguir el camí de rajoles grogues i anar en busca del Màgic d’Oz que té poders per ajudar-la, la Dorothy demana que l’acompanyi, però diu que no pot, li fa un petó i li diu que agafi aquelles sabates platejades que li portaran molta sort.
Algunes característiques:
" el capell de la dona era blanc, i aquesta darrera portava una túnica blanca que li queia en plecs des de les espatlles, una túnica tota esquitxada d'estrelletes que brillaven al sol com diamants" (pàg. 16)
" quant a la petita dama, devia de ser molt més vella, ben segur: tenia tot d'arrugues a la cara, i els cabells gairebé blancs, i caminava una mica encarcarada" ( pàg. 17)
"... veu molt dolça..." (pàg. 17)
“…sóc una bruixa bona i el meu poble m’estima” (pàg.19)
• La Bruixa de l’Est, era una bruixa molt malvada que havia tingut esclavitzats durant molt de temps els Mastegaires, la Dorothy l’havia mort aplastada en aterrar amb la seva casa.
Algunes característiques:
“era tant vella que s’ha evaporat ràpidament al sol” (pàg. 21)
" Feia anys que tenia esclavitzats els mastegaires de nit i de dia" (pàg. 19)
" ... només quedaven les sabates de plata." (pàg. 21)
• La Bruixa de l’Oest, era una bruixa molt dolenta a qui es va haver d’enfrontar la Dorothy i els seus amics. Aquesta va demanar als llops, a les gralles salvatges, a les abelles negres i, finalment, com cap d’aquest havien pogut, amb el capell d’or va demanar als Micos Alats que es desfessin d’ells. A la Dorothy i al lleó van portar-los al castell de la bruixa, va ser aquí on la Dorothy, en quedar-se sense una sabata ja que la bruixa li havia pres, li va llençar una galleda d’aigua i, la bruixa es va fondre.
Algunes característiques:
" ... només tenia un ull, però aquest ull era tan potent com un telescopi i podia veure-ho tot." (pàg. 117)
" De la mossegada no en sortí ni una gota de sang, perquè la Bruixa era tan dolenta que la sang se li havia assecat feia molts anys" (pàg. 127)
" no ho sabies, que l'aigua em mataria?" (pàg. 129)
“ sou una mala persona...” (pàg. 129)
“he estat dolenta tota la vida...” (pàg. 129)
•La Bruixa del Sud, Glinda, aquesta va fer tornar la Dorothy amb els seus oncles a Kansas gràcies al poder que tenien les sabates de plata i, va dur també als seus amics i companys d’aventura als seus llocs corresponents.
Algunes característiques:
" La van trobar molt bonica i jove. Tenia els cabells de color vermell molt viu, i li queien en rínxols damunt les espatlles. Portava un vestit completament blanc; però els seus ulls eren blaus, i miraven la nena amb simpatia" (pàg. 205)
" Glinda, la bona fada,..." (pàg. 210)
• La Bruixa del Nord, com ja he dit és una bruixa bona, és la primera amb la que es topa la Dorothy, que li diu que per tornar a Kansas haurà de seguir el camí de rajoles grogues i anar en busca del Màgic d’Oz que té poders per ajudar-la, la Dorothy demana que l’acompanyi, però diu que no pot, li fa un petó i li diu que agafi aquelles sabates platejades que li portaran molta sort.
Algunes característiques:
" el capell de la dona era blanc, i aquesta darrera portava una túnica blanca que li queia en plecs des de les espatlles, una túnica tota esquitxada d'estrelletes que brillaven al sol com diamants" (pàg. 16)
" quant a la petita dama, devia de ser molt més vella, ben segur: tenia tot d'arrugues a la cara, i els cabells gairebé blancs, i caminava una mica encarcarada" ( pàg. 17)
"... veu molt dolça..." (pàg. 17)
“…sóc una bruixa bona i el meu poble m’estima” (pàg.19)
• La Bruixa de l’Est, era una bruixa molt malvada que havia tingut esclavitzats durant molt de temps els Mastegaires, la Dorothy l’havia mort aplastada en aterrar amb la seva casa.
Algunes característiques:
“era tant vella que s’ha evaporat ràpidament al sol” (pàg. 21)
" Feia anys que tenia esclavitzats els mastegaires de nit i de dia" (pàg. 19)
" ... només quedaven les sabates de plata." (pàg. 21)
• La Bruixa de l’Oest, era una bruixa molt dolenta a qui es va haver d’enfrontar la Dorothy i els seus amics. Aquesta va demanar als llops, a les gralles salvatges, a les abelles negres i, finalment, com cap d’aquest havien pogut, amb el capell d’or va demanar als Micos Alats que es desfessin d’ells. A la Dorothy i al lleó van portar-los al castell de la bruixa, va ser aquí on la Dorothy, en quedar-se sense una sabata ja que la bruixa li havia pres, li va llençar una galleda d’aigua i, la bruixa es va fondre.
Algunes característiques:
" ... només tenia un ull, però aquest ull era tan potent com un telescopi i podia veure-ho tot." (pàg. 117)
" De la mossegada no en sortí ni una gota de sang, perquè la Bruixa era tan dolenta que la sang se li havia assecat feia molts anys" (pàg. 127)
" no ho sabies, que l'aigua em mataria?" (pàg. 129)
“ sou una mala persona...” (pàg. 129)
“he estat dolenta tota la vida...” (pàg. 129)
•La Bruixa del Sud, Glinda, aquesta va fer tornar la Dorothy amb els seus oncles a Kansas gràcies al poder que tenien les sabates de plata i, va dur també als seus amics i companys d’aventura als seus llocs corresponents.
Algunes característiques:
" La van trobar molt bonica i jove. Tenia els cabells de color vermell molt viu, i li queien en rínxols damunt les espatlles. Portava un vestit completament blanc; però els seus ulls eren blaus, i miraven la nena amb simpatia" (pàg. 205)
" Glinda, la bona fada,..." (pàg. 210)
• Màgic Oz, aquest bruixot, que tothom creia que era un bon màgic, amb molt de poder, resulta ser un farsant, que, marxa en globus deixant a la Dorothy al país de les Maragdes.
Algunes característiques:
" És un ésser poderós i terrible,..." (pàg. 96)
" Jo sóc Oz, el gran i terrible." (pàg. 152)
“Sóc un home corrent i vulgar” (pàg. 152)
“... un vellet, calb, amb la cara tota arrugada,...” (pàg. 152)
“Sóc un farsant” ( pàg. 153)
“sóc ventríloc” (pàg. 154)
Algunes característiques:
" És un ésser poderós i terrible,..." (pàg. 96)
" Jo sóc Oz, el gran i terrible." (pàg. 152)
“Sóc un home corrent i vulgar” (pàg. 152)
“... un vellet, calb, amb la cara tota arrugada,...” (pàg. 152)
“Sóc un farsant” ( pàg. 153)
“sóc ventríloc” (pàg. 154)
No hay comentarios:
Publicar un comentario