L’acceptació de si mateix és un aspecte implícit en aquesta novel·la, tant la Dorothy, els seus fidels amics que l’acompanyen en la seva gran aventura ( l’espantaocells, el lleó, el llenyataire) com el màgic d’Oz, admeten les seves pròpies carències que té cadascú per potenciar la seva identitat personal i valorar-se.
Durant el transcurs del viatge se n’adonen que tenen falses creences sobre les carències que creien que tenien ja que descobreixen que poden estimar, que són intel·ligents, que tenen valentia, i, per això no els fa falta un cor ni un cervell, simplement s’ho han de creure.
És molt important en aquesta novel·la la idea de grup, ja que, entre tots s’ajuden a refutar aquestes carències que creuen que té cadascú. Què hagués passat si haguessin anat per separat?, segurament no haurien aconseguit ser feliços, donat que entre tots van aconseguir moltes coses com matar la bruixa de l’oest, descobrir el farsant del màgic d’Oz, passar a l’altre costat de la muntanya dels homes cap de martell, salvar-se dels kalidahs, etc.
A més trobem un exemple molt important de l’amistat i el grup, ja que tot i que la Dorothy és l’ultima en complir el seu desig, els seus amics l’acompanyen en tot moment fins que ella pot tornar a casa, encara que al lleó l’hagin proclamat rey del bosc, l’espantaocells governador de la ciutat de les Maragdes i al llenyataire governador del país dels Parpellols. Tot i que no saben com tornaran desprès, acompanyen a la Dorothy fins que aconsegueix marxar a Kansas.
“Estic molt contenta d’haver estat útil a aquests bons amics meus; però ara que cada un d’ells ha aconseguit el que més desitjava,i que, a més a més, cada un d’ells té un regne per governar, jo voldria tornar a Kansas”.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)

No hay comentarios:
Publicar un comentario