RUDYARD KIPLING

Joseph Rudyard Kipling (30 de desembre de 1865- 18 de gener de 1936) va ser un escriptor britànic, nascut a l'Índia, i conegut avui dia fonamentalment pels seus llibres infantils, incloent-hi El llibre de la selva, Just so stories (1902), i Puck of Pook's Hill (1906); la seva novel·la, kim (1901); els seus poemes, incloent-hi Mandaly (1890), Gunga Din (1890), i "If" (1895); i les seves nombroses narracions curtes, incloent-hi The Man Who Would Be King (L’home que va poder regnar, 1888) i les col·leccions Life's Handicap (1891), The Day's Work (1898), i Plain Tlaes from the Hills (1888). Se’l considera com un dels principals innovadors en l’art de la narració curta; els seus llibres per a infants han esdevingut clàssics de la literatura juvenil; i la millor part de la seva obra s’expressa amb un to narratiu lluminós i versàtil.

El 1907 Kipling es convertí en el primer escriptor anglès que rebia el Premi Nobel de Literatura. El nom de Kipling va molt lligat a Anglaterra, però també a l'Índia, escenari d'alguns dels seus llibres més populars, com 'Kim' i 'El llibre de la jungla'. De fet, Kipling va néixer el 1865 a la ciutat índia de Bombai. En aquell temps, el subcontinent indi era ocupat per la Gran Bretanya, capdavantera de la industrialització i primera potència mundial, posició que detingué ben bé fins la Primera Guerra Mundial (1914-1918). Fill de l'artista i professor John Lockwood Kipling, a cinc anys Rudyard Kipling fou enviat a estudiar a Anglaterra. Hi passà onze anys, fins el 1882, quan tornà al subcontinent indi (a Lahore, a l'actual Paquistan). Allí treballà de periodista i començà a escriure poemes i contes. Novament a Anglaterra, Kipling esdevingué la veu de l'imperialisme anglès, per la qual cosa acabà essent criticat. De totes maneres, hom ha remarcat que la seva obra també critica determinades pràctiques colonialistes i que no es pot deslligar de l'època en què fou escrita, una època marcada per la rivalitat de les potències europees pel domini d'una bona part del món. El 1894 Kipling publicà 'El llibre de la jungla', el seu títol més famós, seguit, al cap d'un any, de 'El segon llibre de la jungla', tots dos integrats per un conjunt de faules.